.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s’emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí.
El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.»
Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.»
Ells, en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a mort. Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan.

Ac 4,33.5,12.27-33.12,2

Salm Responsorial

R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació.  R

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.

Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R

La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.  R

Sl 66,2-3.5.7-8 (R.: 4)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres.
Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida.
Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Crist es manifesta en la nostra carn mortal.
Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida en vosaltres. L’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.»
Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres.
Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.

2Co 4,7-15

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.»
Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem.» Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.»
Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Mt 20,20-28

"Vosaltres beureu el meu calze"

Quin contrast entre l’evangeli i la primera lectura! A l’evangeli, la mare de Jaume i Joan demana: Maneu que aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra. Podem dir que són els mateixos dos apòstols els qui ho demanen. De fet, al mateix evangeli, Jesús s’adreça directament a ells. Volen els primers llocs, volen honors. Però a la primera lectura hem escoltat: El rei Herodes feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan. Ja abans el text diu: Ells [el gran sacerdot i tots els seus partidaris] en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a mort. Què deien? Obeir Déu és primer que obeir els homes. I prediquen Jesús com a Salvador i els conviden a la conversió. Jaume és el primer dels condemnats a mort! Però ja Jesús les havia advertit: Podeu beure el calze que jo he de beure? I ells diran: Sí que podem. I Jesús ho confirma: És cert, vosaltres beureu el meu calze. Però això no els dona cap preferència en el Regne definitiu de Déu. És a dir Jaume (i Joan) estan disposats a patir i a morir per Crist (això vol dir beure del calze) però esperant rebre’n la recompensa. Els apòstols ara volen honors; després, un cop Crist ha ressuscitat i ha enviat l’Esperit Sant només volen ser fidels al missatge de Jesús ni que això els suposi la mort: s’han convertit totalment. L’honor de Jaume és haver estat el primer en morir per Crist. Jesús recorda a tots (perquè tots volien ser els primers): Qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau. I Jesús posa al davant el seu exemple: El Fill de l’home ha vingut a servir els altres i a donar la seva vida per tots els homes. Pau subratlla que aquesta és també la situació que viuen els apòstols: Sempre i pertot arreu portem la mort de Crist en el nostre cos... Però aquest no és final. L’apòstol diu al mateix temps: La vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. Aquell que ressuscità Jesús ens ressuscitarà a nosaltres. El final és la vida, la resurrecció. Jaume és el primer lloc en morir i en ressuscitar!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES